Fa uns mesos, vaig comentar que Canon havia presentat la nova Canon 450D, una DSLR pensada per la gent que entra en el món de les càmeres Reflex (el que seria el Mac Mini d’Apple :P). Doncs com també vaig dir llavors, aquesta era la càmera que volia i per fi me l’he comprat :D La mida de la càmera m’ha agradat molt, igual que el seu pes i l’empunyadura. Tot i ser més gran que la seva antecessora, han aconseguit reduir el pes i tot i que pesa més que una compacta, té un pes fàcilment suportable. De moment tinc un problema amb el format de RAW amb què genera les fotos, perquè ni l’iPhoto, ni la versió de prova de l’Aperture ni el propi Mac no l’entenen i per tant no les puc ni importar (“no sé què és, no ho vull aquí”) ni previsualitzar, però espero que es solucioni aviat mitjançant una actualització o alguna cosa per l’estil. Per sort, després de l’actualització d’Adobe Camera Raw, el Phosothop si que les entén i com a mínim les puc veure des d’allà, tot i que no les puc mantenir organitzades tal i coma mi m’agradaria. Els menús també m’han agradat, però trobo una mica estrany això que en funció del mode de fotografia utilitzat surtin unes opcions o unes altres. Suposo que tot és acostumar-s’hi… Ja he penjat algunes fotos de prova al meu Flickr (Saló del Còmic, Assassinat al Museu), encara que li he de treure molt de suc. Espero que aquest divendres, a la F, la pugui provar una mica més, sobretot les ràfegues de fotos.